Els partits lluiten perquè les eleccions vagin del tema que més els interessa. I quan el president espanyol, Pedro Sánchez, ha trobat un d'aquests temes –l'habitatge–, ha premut el botó vermell i ha convocat eleccions.

Hauria pogut aguantar si el seu govern no pot legislar a les principals matèries que ocupen els ciutadans, com és l'habitatge?

El desnonament d'una veïna de Madrid de 87 anys, Maricarmen Abascal, ha tornat a disparar la pressió social al carrer per reclamar solucions per frenar els desnonaments i la pujada continuada dels preus del lloguer.

Sánchez i els seus socis de Sumar van aprofitar el marc per tornar a aprovar els decrets amb mesures per l'habitatge. El guió es va començar a tòrcer dijous, quan Junts va decidir no donar-los suport i fer descarrilar els decrets al Congrés.

La nit de les últimes eleccions generals Pedro Sánchez ja va acabar pendent de Junts. Ara, tres anys després, tornem al cap del carrer, i la legislatura es precipita, en gran part, també per a Junts.

Els dos partits del govern espanyol, el PSOE i Sumar, necessitaven urgentment un nou marc, un tema que els permetés deixar de parlar de la crisi a Ceuta. L'han aconseguit, però ara s'ho juguen al tot o res.

L'habitatge permet a l'executiu de Sánchez deixar en segon terme les qüestions que més el perjudiquen, com la crisi de Ceuta –on s'ha emportat dures crítiques per part dels seus socis– i també els casos de corrupció, que han ocupat el debat polític bona part de la legislatura.

L'habitatge, doncs, dona a Sánchez una finestra eun qè se sent còmode: li permet portar la iniciativa i pot marcar perfil davant un possible govern del PP i de Vox. Així i tot, la principal incògnita és si Sánchez aconseguirà mantenir l'habitatge com a tema nuclear durant els gairebé dos mesos, sobretot quan hi ha variables que no pot controlar, com les decisions i investigacions dels tribunals, que poden esclatar poques setmanes abans d'anar a votar.

L'activació del rellotge electoral sempre té riscos, però Sánchez tria un moment prou allunyat de dates clau dels pròxims mesos –com el judici a la seva parella, Begoña Gómez– i s'anticipa uns mesos a les eleccions municipals, previstes per al maig, com li demanaven els seus principals barons territorials.

Una de les conseqüències de l'avançament electoral és que el nou finançament, la condonació dels 17.000 milions d'euros de deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o el traspàs de Rodalies,........

© TV3 i Catalunya Ràdio