No se’ns acudiria mai culpar un metge d’una malaltia, encara que fos incurable. Ni culparíem un bomber d’un incendi, encara que hagués costat horrors tenir-lo sota control. I, tanmateix, fa temps que culpem les entitats i els serveis socials que acompanyen les persones pobres de la seva pobresa, com si fossin responsables de la seva condició i, fins i tot, del fet que aquesta sigui visible a la ciutat.

Hi he donat moltes voltes i no acabo d’entendre per què, com a professió, ens costa tant explicar què fem i com ho fem. Però, sobretot, no acabo d’entendre per què una part de la ciutadania interpreta que, si una persona és atesa pels serveis socials, rep ajuda d’una entitat o és acompanyada per una monja, aquests són responsables de la seva situació.

Potser té a veure amb una tendència humana molt habitual: confondre correlació amb causalitat. Hi ha estudis que analitzen com el nostre cervell estableix relacions........

© Regió7