Aquesta setmana s’ha mort la iaia Antònia. Tenia noranta-un anys i a la bossa de viatge s’ha endut una alliçonadora història de lluita, d’emprenedoria, de resiliència, de generositat i l’agraïment infinit de tots els que la van gaudir i estimar. Andalusa de sentiment i catalana d’arrelament convençut, la iaia Antònia és l’exemple de la immigració que ha sabut aprofitar les oportunitats de creixement per guanyar un benestar inexistent en el territori d’origen. Una immigració que ha superat dificultats lingüístiques, hàbits culturals i costums diferents, maneres de viure que no tenen res a veure amb les que va mamar. És la immigració llesta que ha vist el futur que........

© Regió7