Lleugerament més petit que la varietat més convencional, la seva dolçor és molt més intensa. Està protegit per una marca de qualitat i és el producte més emblemàtic de l’horta de Sant Andreu de Llavaneres. Es va començar a conrear al segle XVII i als anys trenta del segle passat va tenir la millor època quant a producció. El pèsol del garrofal o pèsol de Llavaneres, d’aleshores ençà, ha mantingut un declivi constant que en els darrers anys l’ha portat al límit de la seva supervivència. De fet, de les cinc explotacions del municipi maresmenc tradicionals, dues ja n’han deixat de fer-ne per jubilació i una tercera no ha pogut tirar endavant aquest any la collita. Aquest panorama, mai vist abans, ha posat entre l’espasa i la paret la Festa Gastronòmica........

© El Punt Avui