Fa uns dies, Pete Hegseth, que al govern dels Estats Units fa de secretari de Defensa (ells en diuen de la Guerra, tota una declaració de principis), va anunciar que comprovarien els nivells de testosterona als soldats més grans de 30 anys perquè, qui en "necessiti", prengui suplements, i insisteix que serà de manera voluntària. Ho ven com una manera de "recuperar les capacitats òptimes naturals", més que com un programa de dòping supremacista. Costa resumir en un sol article totes les coses errònies d’aquesta idea.

Per començar: mesurar la testosterona en una sola anàlisi enlloc d’un seguiment al llarg del temps (com totes les hormones, no manté uns nivells constants). O assumir que hi ha una xifra òptima de testosterona per ser soldat. O, potser la pitjor, la simplificació que és l’equiparació de la quantitat de testosterona a la sang a la força, la valentia, la resistència i la capacitat de lluitar. Alguns crítics han pintat una imatge dels soldats testosterònics com animals incontrolables que aniran assetjant tot el que se’ls posi al davant, que tampoc és el cas. Les........

© El Periódico (CAT)