Una imatge de la final del Mundial entre Argentina i Espanya que es va disputar la setmana passada a Nova York. / EFE/ Lavandeira Jr

He parlat als darrers dies amb alguns dels meus amics argentins. A poc a poc van recuperant-se. Fa quatre anys em vaig alegrar de la victòria sobre França a la final del mundial de Qatar. Aquí, llavors, teníem pel mig el factor emocional de la recent sortida de Messi del Barça per la greu situació financera del club. D’altra banda, a l’Argentina reclamaven a Leo que fos compromès, líder i guanyador. Si no hauria estat així, el mataven. Aquests amics donaven per fet que els catalans vivíem la final amb una certa ambigüitat. Cadascú se sap el seu. Però el que és un fet indiscutible és que un gironí, Pau Cubarsí, va evitar que s’anés als penals. Per cert, que he vist a les xarxes com un grup de nois canviaven la lletra, però no la música del «Yo soy español, español, español…» pel crit «Jo soc d’Estanyol, d’Estanyol, d’Estanyol…», el poble del gran Pau.

Durant un temps viatjava un cop a l’any a Buenos Aires. Prou per comprovar com són els «porteños» i com de certs alguns dels tòpics que s’atribueixen als........

© Diari de Girona