De petit sempre m’havia fet gràcia aquella frase de la padrina que per posar remei al que ella anomenava la meva memòria de peix, tot i ser plenament conscient que es tractava d’un oblit voluntari, em deia, entre rialles, que em donaria cues de pansa.Realment desconec el grau d’efectivitat d’aquest remei casolà a l’hora de solucionar aquests blancs de memòria però l’altre dia, seguint la sessió de control a l’executiu al Consell General,........

© BonDia