De gola
“Junto al tiesto, en una copa de laca ornada con ibis de oro incrustado, incitaban a la gula manzanas frescas, medio coloradas, con la pelusilla de la fruta nueva y la sabrosa carne hinchada que toca el deseo”, escriu Rubén Darío al brevíssim relat titulat Naturaleza muerta. Doncs resulta que l’atractiu aspecte de les pomes, les peres i el raïm enganya, però cal llegir el conte sencer, per copsar l’enginyós engany. Igual que en la il·lusió d’altres impulsos intensos, en la intenció de pecar de gola ens guiem per les aparences, per la idea que ens en fem i per l’afecció desenfrenada a satisfer-nos ràpid, sense seny, potser sense sentir bé els sabors de les menges i les begudes que hem sedegat salivant,........
