Davant un conflicte com el que enfronta Israel i Palestina, el més habitual és prendre partit per un dels dos bàndols i, a partir d'aquí, actuar en conseqüència.

El problema és que aquest punt de partida comporta gairebé sempre donar per bones el gruix d'accions del "nostre" bàndol, al qual sempre veiem com a víctima, i també condemnar les de l'altre.

Això impedeix percebre que el propi bàndol també ha comès atrocitats que, ben analitzades de prop, es poden considerar injustificables i execrables, i porta a veure això només en les accions de l'altre bàndol.

Aquest fet implica acabar demonitzant-lo i considerar els seus membres com a persones amb mala voluntat que és gairebé impossible percebre com a éssers humans equivalents a nosaltres.

Hi ha alternatives disponibles?

Com es pot afrontar tot això de manera alternativa, des d'un punt de vista que contribueixi a fer que el conflicte, en comptes d'augmentar en bel·ligerància, es vagi frenant i es vagi resolent?

Una possibilitat que promet és mirar-lo i analitzar-lo com un bucle d'acció i reacció en què les accions dels dos bàndols es retroalimenten i generen una dinàmica que acaba arrossegant-los i dominant-los a tots dos.

Al segle XIX, el militar i teòric de la guerra Carl von Clausewitz va anomenar això "principi d'acció recíproca", i a mitjan segle XX l'arquebisbe brasiler Hélder Câmara ho va qualificar d'"espiral de violència".

Cismogènesi, l'origen de la divisió

Per la seva banda, l'antropòleg i pioner de la teoria de la comunicació Gregory Bateson va proposar una noció per analitzar aquesta dinàmica dels conflictes humans: el concepte de cismogènesi.

Etimològicament significa "origen" o "creació de la divisió" i té el potencial d'aportar comprensió als conflictes, sobretot per veure com s'acaba deshumanitzant l'altre bàndol, cosa que pot ajudar a trobar mecanismes de solució.

En aquest sentit, permet entendre que, pel seguit d'accions i reaccions mútues que comporta, l'agreujament del conflicte és progressiu i l'origen acaba quedant en un passat cada vegada més remot.

En aquest procés, cada bàndol aïlla i magnifica els atacs i actes agressius que rep de l'altre bàndol, i minimitza, silencia o ignora la gravetat........

© TV3 i Catalunya Ràdio