Luis Buñuel, el que va ser icona del cinema surrealista es fregaria les mans amb la societat contemporània de la qual tots en som actors. Aquest és un país que quan les estacions de Renfe deixen de funcionar perquè no hi ha servei de trens, com aquesta setmana, és capaç de mantenir vigilants que vetllin per unes vies i andanes per on no transita ningú. Vigilants o caps d’estació -no tots- que s’amaguen dins la seva cleda per no haver de donar la cara davant d’uns usuaris que se sulfuren quan constaten que han de pagar per un gran servei alternatiu de Manresa a Barcelona i a l’inrevés que es limita a un bus per sentit.

El problema de Renfe és la gran metàfora d’un estat que s’esquerda. Un sistema institucional i polític acostumat a actuar com el vigilant que mira que ningú travessi........

© Regió7