La por no sol presentar-se de cop: negocia. Truca amb l’educació d’un venedor i espera que algú li doni permís per entrar. De vegades ni tan sols fa falta obrir-li: n’hi ha prou amb acostar-se a l’espiell. Tot comença amb un malentès. Un soroll de nit, una frase ambigua, un batec que s’avança. La realitat, que és neutra, demana traducció. I la ment tradueix. Si l’encerta, la por es dissol com un error corregit. Si exagera, la por adquireix volum. No és encara perill: és possibilitat. Però les........

© El Periódico (CAT)