No és la primera vegada que parlo d’Stefan Zweig (Viena, 1881/Petrópolis, 1942) des d’aquesta tribuna. Stefan Zweig, com Walter Benjamin, van ser dos escriptors que tingueren un final tràgic. Zweig, nascut a la capital austríaca en el si d’una família jueva liberal, es llevà la vida a Petrópolis, una bonica ciutat brasilera, poc visitada pel turisme, que es troba només a 100 km de Rio de Janeiro.

El primer contacte que vaig tenir amb aquest autor, que més endavant seria un dels meus escriptors de capçalera, va ser de molt jove a través de la Pilar Martí, la meva mare que em va deixar la seva biografia de Maria Antonieta. Aquesta biografia va ser molt trencadora en el seu temps, atès que l’autor no es va estar de parlar també dels seus amants, com el comte Alex Fersen. Aportant informacions desconegudes, o almenys no publicades com aquesta, Zweig va rompre una imatge popular impol·luta que Maria Antonieta tenia de reina model, esposa pudorosa i exemplar mare de família.

Escriptor, historiador, biògraf, novel·lista, prosista, crític literari, dramaturg, poeta, traductor, periodista, assagista, pràcticament Zweig ho ha estat tot en la literatura en llengua alemanya i jo puc dir que he llegit la pràctica totalitat de la seva obra. Particularment recomanaria Tragèdia i triomf de l’humanista cristià Erasme de Rotterdam i les biografies de Fouché (1929) i l’escriptor francès Romain Rolland........

© Diari de Girona