El debat sobre les centrals nuclears està prenent força després que el govern de Madrid hagi decidit allargar el tancament de la central d’Almaraz. Fa temps que el lobby pronuclear fa pressió per allargar la vida de les centrals. En la discussió cal tenir en compte molts conceptes que sovint s’obvien. Primer, la nuclear és realment una energia que ens dona autonomia en termes geopolítics? Segon, és realment sostenible? Tercer, ens aporta sempre estabilitat al sistema elèctric? Quart, podem prescindir d’aquesta tecnologia a Catalunya i substituir-la per renovables?

La primera tothom la dona per segura: sembla que l’urani el traiem d’una mina a Catalunya i que l’enriquim en una empresa catalana que té centrifugadores i ho fa sense fer soroll. La realitat és molt diferent, l’urani prové de països llunyans i s’enriqueix a Rússia i a països de la seva òrbita. Per aquesta banda, sembla evident que no la podem considerar com a una energia que ens doni plena autonomia. La té mentre no s’esgota l’estoc comprat que hi ha a les centrals.

La segona pregunta té una resposta senzilla i ràpida. Els residus nuclears tenen una vida d’uns 100.000 anys i cal que la humanitat garanteixi el seu confinament durant aquest temps malgrat el risc futur de guerres, terratrèmols, inundacions, focs... és un risc encara no garantit al món que traslladem a futures generacions. Però hi ha una segona part que no se cita mai. L’eficiència tèrmica d’una central nuclear és del 33%, fet que implica que el........

© Diari de Girona