Ali Lmrabet: “Si han estat els serveis secrets, vol dir que ja no queda res”

Impunitat, espies i diners: la trama del Marroc per a corrompre el cor de la Unió Europea

David Olivares: “Va arribar un moment en què ja no em divertia fer de Tomàs Molina”

“És un problema de salut pública”: l’aeroport d’Eivissa aboca aigües fecals al parc natural i multiplica per 17 el límit legal

Quan Thrifty t’estafa perquè parles català i, a sobre, t’arruïna el començament de les vacances

Xavier Guix: “Molta gent viu amb la sensació que no fer és perdre el temps”

La Pissarreta d’en Partal: D’Ormuz a Gibraltar, com s’ha imposat la tensió geopolítica als estrets

La nova generació del Celler de Can Roca: “La gent espera que siguem els nostres pares i oncles, però som nosaltres”

L’incendi de Sogorb ja ha cremat 423 hectàrees i obliga a evacuar un miler de persones de Gàtova

Catorze morts pel cap baix i més de cent ferits en un doble atac rus contra un centre comercial a Kriví Rih

Oriol Junqueras torna a la manifestació de la Diada: “Anirem a tot arreu”

Tot esperant la rehabilitació, Junqueras explica la caiguda del 1714 (i del 2017)

Aragonès reivindica la nació “ferma, però inclusiva” de Macià davant l’extrema dreta

Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.

De tant en tant faig tallers d’escriptura creativa. De tots els exercicis que proposo, n’hi ha un que em sembla especialment interessant per l’efecte en els alumnes. No tenia títol, l’exercici, fins que un dia vaig decidir de batejar-lo amb el nom de “Viatge al passat”. És un exercici de regressió que serveix per a fer despertar la memòria oblidada, reactivar la sensorialitat perduda, adonar-nos de fins a quin punt tenim, dins nostre, imatges, sensacions i vivències que havíem donat per perdudes. Tal vegada perquè sóc molt racional, massa mental, massa analítica, de tant en tant com a escriptora m’agrada i em va bé baixar al cos i deixar que sigui ell qui traci la ruta pels viaranys de l’emoció, no pas la fredor de la ment. Justament aquest exercici de què parlo em va bé per a explicar als alumnes què és l’escriptura automàtica: escriure impulsivament sense pensar, sense jutjar, sense filtrar res, a raig, sense cap objectiu, allò que surti, no importa què, però no deixeu d’escriure fins que digui prou. Bé, l’exercici “Viatge al passat” és........

© VilaWeb