Creat: 15.03.2024 | 05:30

Actualitzat: 15.03.2024 | 05:30

Ara que s’ha posat en marxa una campanya reivindicativa perquè tant als Goya com als Gaudí s’inclogui una categoria per premiar els millors dobladors d’aquest país, acaba d’anar-se’n, físicament perquè gràcies al cine sempre serà entre nosaltres, Montse Miralles (Barcelona, 1956), una de les grans veus, sobretot en català, capaç de fer-nos vibrar amb els personatges de Marilyn Monroe a Ningú no és perfecte, Ingrid Bergman a Casablanca o en els millors títols, per ser emesos per TV3, de Natalie Wood, Kim Novak, Barbra Streisand o Olivia de Havilland. És més, també la poden recordar com a Pam Ewing en la icònica Dallas que tant va fer pel català en els inicis de la televisió autonòmica. Però és que, a més, també es va aventurar a fer els primers passets com a actriu en sèries tan recordades com Laberint d’ombres, Polseres vermelles o Com si fos ahir. En fi, una estrella que va aportar molta, però que molta llum a l’audiovisual a Catalunya i que, per a la majoria, serà molt difícil ajustar la seua inconfusible veu a una imatge. Cal arreglar-ho.

QOSHE - La veu que mai no es veu - José Carlos Miranda
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La veu que mai no es veu

5 0
15.03.2024

Creat: 15.03.2024 | 05:30

Actualitzat: 15.03.2024 | 05:30

Ara que s’ha posat en marxa una campanya reivindicativa perquè tant als Goya com als Gaudí s’inclogui una categoria per premiar els millors dobladors d’aquest país, acaba d’anar-se’n, físicament perquè........

© Segre


Get it on Google Play