El vell i el nou sindicalisme
Els que han estudiat o viscut les dècades dels setanta i vuitanta saben que les vagues i les reivindicacions laborals formaven part del dia a dia. Més endavant, amb el canvi de segle, hi van predominar els silencis, excepte amb les vagues del 2014, amb tot el país enfonsat per la crisi financera i del totxo. Ara, els sindicats tornen a assumir protagonisme. Ho hem vist en la convocatòria de vaga de l’11-N, però també en les mobilitzacions dels mestres, dels sanitaris o del personal de les empreses càrnies. El relleu generacional, amb una part dels fills del baby boom cobrant la pensió de jubilació, fa emergir forces sindicals, algunes encara minoritàries, més visibles als carrers. Aquestes organitzacions marquen distàncies amb les històriques CCOO i UGT, clarament........
