La matinada d’aquell 1 d’octubre, quan encara no havien obert els col·legis electorals, molta gent confiava en el poder de les urnes. El Procés s’havia macerat amb aquelles grans manifestacions de la Diada, en què es cridava «els carrers seran sempre nostres» i no quedava ni un paper a terra. Hi havia la sensació que el món ens mirava i que res no podria espatllar l’autodeterminació de Catalunya. Fins i tot, molts juristes opinaven que es podria anar de la llei a la llei, com havia anunciat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), presidit per Carles Viver Pi-Sunyer,........

© Regió7