Elx. Estació del tren cap al 1900. / J. Picó

La construcció de la xarxa ferroviària de l’Estat espanyol a partir del 1845 (a Elx el tren arribà quaranta anys després, el 1884) tingué mala fortuna des del principi, quan el Govern decidí que l’amplària de via fos diferent de la de la resta d’Europa (ample internacional: 1.435 mm, l’ample del primer ferrocarril comercial del món, construït a Anglaterra per Stephenson el 1829; la nostra -com també la d’Argentina, Xile i Índia-, més ampla, de 1.668 mm; la de Rússia, 1.520 mm); segons sembla, per por que fos utilitzada en una invasió semblant a la que havia patit la península Ibèrica unes dècades abans per part de les tropes napoleòniques. A Portugal, com és evident, no li quedà més remei que adoptar el mateix «ample ibèric». També és cert que convivint amb aquella «via ampla» tinguérem altres amples de via durant els anys d’esplendor dels trens, com ara la dels ferrocarrils de «via estreta», una xarxa que ampliada i convertida en ferrocarril metropolità, segueix funcionant a l’àrea metropolitana de València. En tot cas, aquesta decisió provocà l’aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l’europea i l’ús de material mòbil específic en provocà un encariment. La mala fortuna del tren a l’Estat espanyol continuà quan per a decidir el traçat de les línies prevalgueren els interessos de les companyies privades adjudicatàries sobre les necessitats de l’economia, la població i el territori.

Tanmateix, a despit d’aquest inici infortunat, el ferrocarril -tan útil, tan potent, tan formós, tan sorprenent- s’imposà entre nosaltres (com a quasi tot el món) i cap al 1900 ja s’havia completat la xarxa ferroviària de l’Estat, amb línies de via ampla i estreta que unien ciutats i viles, amb un trasllat ràpid i còmode (comparant, és clar, amb........

© Información