Toni Bru i el valencianisme a Elx - 1. / G. Jaén

En la foto menuda, l’Alberola deposita un ramell de clavellines roges davant el nínxol on reposen les restes de Toni Bru al Cementeri Vell d’Elx; en la foto gran, a la porta del cementeri, hi som, d’esquerra a dreta, Juli Moreno i Ruiz (1952), un que no sé el nom, Andreu Morell i Marco (1948-2025), Joaquim Serrano i Jaén (1954), Gaspar Jaén i Urban (1952), Joan Carles Martí i Casanova (1958), Antoni Alberola i Doló (1946-2021), Maria Eugènia López i Pascual (1956), un altre que no identifique i Paco Aznar i Macià (1943). Era el 9 d’octubre del 1982 i un grup de jovenots anàrem a rendir tribut a l’advocat i militant valencianista d’esquerra Antoni Bru i Gómez (1917-1981), que havia faltat el 27 d’abril de l’any anterior, als 64 anys, en tornar de l’aplec de Xàtiva que commemorava el 25 d’abril. Després de la seua mort i durant uns anys es feren entre nosaltres diversos actes i publicacions d’homenatge, públics i privats -com aquest de la fotografia- en memòria del que havia estat el capdavanter del valencianisme a Elx, un reconeixement unànime.

Després de l’obra fundacional d’A. Cucó «El valencianisme polític: 1874-1936» (1971) és habitual parlar de persones com Toni Bru referint-se al seu valencianisme «cultural i polític». Però més enllà d’aquest encasellament, en parlar de «valencianisme a Elx» vull referir-me als principis elementals que ens mouen a les persones que fem servir el valencià a l’hora de parlar i escriure, que considerem el valencià com una varietat regional del català adaptada a les Normes de Castelló (1932), d’arrel fabriana, que en fixaren l’ortografia, que el considerem la llengua pròpia del País Valencià, que el difonem, que el defensem com a nostre, siga o no la nostra llengua materna (que l’hem mamat o que l’hem après),........

© Información