Els aplaudiments havien ressonat a les quatre parets de les Corts Valencianes. Els rostres de la bancada del PP estaven encisats per la recuperació oficial del Govern valencià, amb el seu màxim dirigent, Carlos Mazón, a escassos minuts d'erigir-se en president de la Generalitat Valenciana. Mazón exposava un full de govern aparentment transversal. Tanmateix, els seus missatges no estaven exempts d'ideologia. La millor manera de detectar-ho era observar la reacció dels diputats de Vox. Els reaccionaris, per exemple, van celebrar entusiasmats el pronunciament del concepte «llibertat d'elecció» lligat a l'educació.

La llibertat d'elecció educativa s'ha convertit en un concepte imbatible des del punt de vista retòric, però amaga, en la versió que preconitza tant el PP com l'extrema dreta Vox, una perversió d'aquest. En el seu desenvolupament, la llibertat d'escollir acaba essent dels col·legis, habitualment de naturalesa concertada i privada, i no de les famílies, de les mares i els pares de la xicalla. El mecanisme sacrosant que guia la llibertat d'elecció promocionada per aquestes opcions polítiques és el districte únic, l'antítesi d'un model d'admissió escolar basat en la proximitat.

El districte educatiu es fonamenta en la idea que tothom parteix de la mateixa situació per escollir col·legi. Ara bé, aquesta condició xoca amb la realitat. Segons assenyalen diferents experts, com ara l'investigador Francisco Javier Merchán, tothom no compta amb els mateixos coneixements, la mateixa informació i el mateix temps per a buscar informació. Encara més, una recerca acadèmica de la docent Carmen Arnau Orts va mostrar les desigualtats i les diferències en l'elecció escolar entre capes socials benestants i altres més empobrides.

L'efecte pràctic de l'aposta per un sistema d'admissió escolar de districte únic, és a dir, d'establir una sola àrea per elegir col·legi, és un increment de la segregació educativa. «L'evidència és cada vegada més sòlida a vincular la priorització de la proximitat amb una menor segregació», afirma una anàlisi dels experts Álvaro Ferrer i Lucas Gortazar per a l'escola de polítiques públiques d'Esade.

A pesar d'aquestes evidències i del risc assenyalat per l'acadèmia sobre la segregació que genera aquestes polítiques, el Consell del PP i Vox ja han fet els primers passos perquè el districte únic siga una realitat per al pròxim curs. Una aposta educativa que, segons l'obra Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar (Publicacions de la Universitat de València, 2023) xocaria amb la voluntat de les famílies. «La majoria de les famílies valencianes prefereix escolaritzar als seus fills i filles en centres pròxims als seus domicilis», sostenen.

«Les dades són contundents i permeten afirmar que la proximitat, en contra del que afirmen determinats sectors socials, és el principal mecanisme per a garantir la llibertat d'elecció de centre escolar», es remarca en un llibre amb la participació d'una llarga llista d'experts. Si la proximitat és la millor ferramenta per assegurar la llibertat d'elecció i el bipartit PP-Vox vol aprovar una mesura que elimina la proximitat com a eix de selecció escolar, es pot afirmar que, realment, estan en contra de la llibertat d'elecció que diuen defensar? És la contradicció de PP i Vox.