Encara recorde quan vaig entrar per primera vegada al despatx universitari deJosep Sorribes. A primera vista, va impressionar-me la col·lecció d'objectes d'arreu del món, però ràpidament vaig quedar-me fascinat pels seus coneixements de València. Aquest mestre de l'urbanisme, excap de gabinet de l'exalcalde socialista Ricard Pérez Casado, especialista en economia regional i urbana, havia tret un mapa de la ciutat, tot i que no li feia falta. Tenia al cap les causes i les conseqüències de cada procés urbanístic que havia experimentat el cap i casal valencià. En poc més d'una hora, vaig rebre una classe absolutament magistral. Impagable.

Sorribes, pertanyent a una generació d'intel·lectuals valencians amb preocupació i estima pel país, ens ha deixat amb només 72 anys; orfes d'una llum necessària per a imaginar València. Com a responsable a l'ombra de les transformacions que van produir-se a la ciutat durant el mandat de Pérez Casado, el seu pensament transcorria a contracorrent de determinats consensos sobre els grans projectes urbanístics que van aflorar durant l'etapa de Rita Barberá i heretats posteriorment a l'època de Joan Ribó. Sempre aportava una visió crítica, rigorosa, original.

La seua inquietud pel model de ciutat i la seua reivindicació persistent per a la construcció d'una València metropolitana eren elements indestriables de les seues anàlisis, d'una prolífica trajectòria acadèmica que ens ha deixat obres de referència per entendre l'actual València. I el més important: per pensar en una ciutat millor, i ser-ne conscients de la importància de la política urbanística. Al seu calaix, resten investigacions que haurien permès entendre el mapa de poder històric de València, així com altres projectes que buscaven ser una mena d'epíleg actualitzat del seu pensament.

Aquest referent indiscutible de la denominada com a escola territorial valenciana no sols va estudiar els fenòmens econòmics i urbanístics de València, on combinava la recerca acadèmica amb les seues llargues passejades per conèixer el territori. La seua mirada inequívocament de país van provocar que elaborara junt amb el seu amic i company de recerques acadèmiques, l'economista Nèstor Novell, una obra totèmica sobre el País Valencià. El llibre, coeditat per Balandra Edicions i la Institució Alfons el Magnànim, situava de manera necessària i crítica el nostre país enfront de l'espill econòmic, social, cultural, identitari, polític i territorial.

A manera d'homenatge a l'assagista Joan Fuster pel centenari del seu naixement i pels seixanta anys de la publicació de «Nosaltres els valencians», l'obra de referència de l'intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa), Notícia del País Valencià és tota una demostració del pòsit intel·lectual i del seu compromís per disseccionar la realitat valenciana des de diferents angles. O en termes fusterians: de practicar l'exercici utòpic de pensar el país.

Ni casta, ni caspa (Vincle, 2022), la seua última publicació, s'ha convertit, malauradament, en el seu testament acadèmic, en la seua reflexió final sobre la realitat política, econòmica i territorial del País Valencià, en tot un compendi de les seues idees sobre un territori que enyora ja les seues aportacions imprescindibles al debat públic. Descanse en pau, mestre.

QOSHE - Josep Sorribes, un savi del país - Moisés Pérez
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Josep Sorribes, un savi del país

5 0
30.01.2024

Encara recorde quan vaig entrar per primera vegada al despatx universitari deJosep Sorribes. A primera vista, va impressionar-me la col·lecció d'objectes d'arreu del món, però ràpidament vaig quedar-me fascinat pels seus coneixements de València. Aquest mestre de l'urbanisme, excap de gabinet de l'exalcalde socialista Ricard Pérez Casado, especialista en economia regional i urbana, havia tret un mapa de la ciutat, tot i que no li feia falta. Tenia al cap les causes i les conseqüències de cada procés urbanístic que havia experimentat el cap i casal valencià. En poc més d'una hora, vaig rebre una classe absolutament magistral. Impagable.

Sorribes, pertanyent a una generació d'intel·lectuals valencians amb preocupació i estima pel país, ens ha deixat amb només 72 anys; orfes d'una llum necessària per a........

© El Temps


Get it on Google Play