Les Corts Valencianes semblaven viure en una mena de déjà-vu d'apologia monolingüe. Si durant la primera legislatura del Botànic va comparèixer l'Associació para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, advertint sense cap fonament que el castellà estava amenaçat al País Valencià, la setmana passada va ser el torn d'Hablamos Español. La seua presidenta, la gallega Gloria Lago, va defensar que el valencià no hauria d'estudiar-se de manera obligatòria.
La proposta, corejada per l'extrema dreta Vox, va ser rebutjada pel PP. Eduardo Dolón, diputat per la formació de la gavina, va justificar el vot contrari en què alguns dels preceptes xocaven amb l'Estatut d'Autonomia Valencià o, fins i tot, transgredien el marc competencial valencià. «Confieu en nosaltres», va etzibar-li, però, a Lago.
La reacció del PP i de Vox a les demandes de l'entitat marginal Hablamos Español van sobtar qualsevol velocista. L'endemà, en una jornada marcada per l'estampa d'Eduardo Zaplana, expresident valencià, assegut al banc dels acusats pel cas Erial, els dretans i els reaccionaris van presentar una proposició de llei que establia un nou model lingüístic a l'escola sota el concepte adulterat de la llibertat educativa.
La normativa parteix de la diferenciació entre les zones considerades de predomini castellanoparlants i les de predomini valencianoparlant. Interpreta que les castellanoparlants són monolingües, obviant la cooficialitat amb una mena d'argument a la navarresa, i les valencianoparlants bilingües. D'aquesta manera, a les comarques valencianoparlants, la proposta de llei fixa que els pares i les mares podran escollir la llengua base dels seus estudis, que serà castellà o valencià. Tanmateix, i malgrat que sobre el paper també hi hauria elecció, a les castellanoparlants s'assigna directament que la llengua base serà el castellà.
La discriminació entre comarques és encara més greu. A les castellanoparlants, el valencià només abasta el 10% de l'horari lectiu a infantil i la condició d'assignatura a la resta d'etapes, amb la possibilitat de no avaluar-te. O dit de manera gràfica: hi haurà més presència de l'anglès que de valencià. A les valencianoparlants, en canvi, l'altra llengua cooficial que no s'haja escollit com a base gaudirà d'un mínim d'un 25%. A partir de tercer de primària, s'introdueix un mecanisme corrector que evitarà que es produïsca una diferència de vint punts percentuals entre ambdues llengües cooficials. Clar i ras: el valencià abastarà, en el millor dels casos, poc més del 50%.
La llei de PP i Vox segrega i ofereix una versió força més regressiva de l'anterior model plurilingüe del Botànic, controvertit i condicionat per togues que volen exercir de sociolingüistes i legisladors. En un moment d'emergència lingüística, aposten per ofegar una de les vies de pervivència d'una llengua que necessita una teràpia de xoc. O quants joves valencianoparlants coneixeu que parlen castellà entre ells? O quina és la llengua que s'imposa a les converses entre amics i coneguts, fins i tot havent-hi majoria valencianoparlant? Poden ser anècdotes, però són símptomes que després coincideixen amb les dades sociolingüístiques.
L'escola és un dels pilars de la preservació de la llengua –tot i que val a dir que no l'únic–, però populars i reaccionaris semblen estar capficats en enderrocar-lo, en conduir una llengua necessitada de tractaments d'immersió –la receptada avalada per l'acadèmia perquè la xicalla isca de l'escola amb un coneixement real i efectiu d'una llengua minoritzada– a l'escenari del qual intenten eixir l'asturià i l'aragonès. I ho fan de manera perversa: en nom d'una falsa llibertat educativa, privant a molts xiquets i xiquetes d'aprendre'l correctament, de poder dominar-lo oralment i per escrit.
En nom de la llibertat
5
1
26.03.2024
Les Corts Valencianes semblaven viure en una mena de déjà-vu d'apologia monolingüe. Si durant la primera legislatura del Botànic va comparèixer l'Associació para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, advertint sense cap fonament que el castellà estava amenaçat al País Valencià, la setmana passada va ser el torn d'Hablamos Español. La seua presidenta, la gallega Gloria Lago, va defensar que el valencià no hauria d'estudiar-se de manera obligatòria.
La proposta, corejada per l'extrema dreta Vox, va ser rebutjada pel PP. Eduardo Dolón, diputat per la formació de la gavina, va justificar el vot contrari en què alguns dels preceptes xocaven amb l'Estatut d'Autonomia Valencià o, fins i tot, transgredien el marc competencial valencià. «Confieu en nosaltres», va etzibar-li, però, a Lago.
La reacció del PP i de Vox a les demandes de l'entitat marginal Hablamos Español van sobtar qualsevol velocista.........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
