Quan algú falta a taula, Nadal es fa més Nadal que mai. No és la taula carregada de plats ni la casa plena de veus. És l’escudella que bull més estona perquè hem de fer lloc al silenci. És la cançó que s’atura a la meitat perquè algú té un nus a la gola. És el tió que rep cops més suaus perquè ningú no té ganes de riure massa fort. És la neula que es trenca massa aviat i ningú no s’atreveix a recollir-ne els trossos.

Quan algú falta, la llum de les espelmes tremola de debò. No és la llum de postal ni la dels anuncis. És la llum que vacil·la perquè reflecteix un buit. I en aquest buit hi ha la veritat nua: l’amor no necessita cossos per continuar existint; només necessita que algú el recordi amb la intensitat d’una ferida oberta.

Quan algú falti........

© El Punt Avui