Des del primer dia Trump va proclamar que l’Iran ja havia sigut derrotat i que si no es rendia en un termini curt –que va anar allargant– el càstig seria terrible. I dimarts fins i tot va amenaçar que "tota una civilització desapareixeria", si abans de determinada hora de Washington, l’Iran no havia cedit. Una enorme angoixa es va apoderar de tot el món. ¿Què passaria?

Però, en l’últim moment, es va anunciar una treva de 15 dies, aconseguida pel Pakistan, que implicava el cessament d’hostilitats i la reobertura de l’estret d’Ormuz. I el dimecres d’alegria el preu del petroli va caure (tot i que va seguir per sobre del d’abans de la guerra) i les borses de tot el món van reaccionar a l’alça. L’Ibex 35 espanyol va aconseguir la millor jornada en molt de temps.

Però la treva era improvisada, fràgil i subjecta a interpretacions molt contràries. Per a Trump, era un triomf d’Amèrica i per a l’Iran l’acceptació americana d’un fracàs. I Netanyahu, que va dir que la treva no afectava el Líban, va incrementar els seus salvatges bombardejos sobre el........

© El Periódico (CAT)