¿Per què la vaga general?
En democràcia el dret a la vaga és essencial. Fins i tot a la vaga general, que ha de ser excepcional. A Espanya no n’hi havia hagut cap els últims 14 anys. Ni en els de Pedro Sánchez ni en els últims de Rajoy, després de la gran crisi del 2008.
És cert, hi ha malestar per la carestia de la vida –amb la guerra de l’Iran, l’IPC torna a superar els salaris– i la pujada de l’habitatge –compra i lloguer– ha sigut molt superior a la de les rendes del treball. Però una protesta molt legítima no implica una vaga general. En la vaga hi ha d’haver una demanda clara i concreta. Sí, volem salaris més alts i els habitatges són cars. Però ¿una vaga general, amb tots els costos econòmics que comporta i les molèsties als ciutadans que legítimament no la vulguin seguir?
CCOO i la UGT han sigut arrossegades pel sindicat de llogaters i pel clima emocional després del desnonament i la mort de Maricarmen, una dona de 87 anys. I pel fracàs d’uns decrets que –encertats o no– pretenien impedir més desnonaments i frenar els lloguers. Però unes manifestacions de protesta i........
