Tot i que no he portat mai un diari, tot el que escric respon sempre a la mateixa necessitat: saber, acostar-me a intuir-ho, almenys, què em passa, com em sento, qui soc, articular sensacions, pensaments, reflexions que d’una altra manera, mitjançant un llenguatge diferent, el parlat, sense anar més lluny, però també el cinematogràfic, el poètic o el de l’art plàstic, no podria crear. No és satisfactori, ja que no hi ha garanties d’aconseguir l’objectiu perseguit, que després de l’escriptura, poden ser tres folis o una sola línia, com aquella que tan "bé" el va fer sentir a Augusto Monterroso, fins a convertir-se en "un Balzac", experimentes una mica semblant a l’alleujament d’haver plantejat les preguntes adequades, les que tots acabem fent-nos en algun moment sabent que no tenen........

© El Periódico (CAT)