Cosme Aguiló, el cartògraf de les paraules

Cosme Aguiló, el cartògraf de les paraules / P. E. M.

Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950). Hi ha persones que estudien els llocs i n’hi ha que, a més, saben escoltar-los. Cosme Aguiló pertany a aquesta segona estirp. Filòleg santanyiner i un dels noms més destacats de la toponímia balear, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a investigar els noms amb què els illencs han batejat muntanyes, costes, possessions, torrents, cales, camins i racons. La seva obra ha contribuït decisivament a entendre que un topònim no és simplement una paraula escrita damunt un mapa: és un fragment de paisatge, de memòria i d’història.

Aquesta mirada explica el caràcter singular d’una producció que abraça dècades de recerca. Des dels mapes toponímics de Cabrera i sa Dragonera fins als estudis sobre les costes de Felanitx, Campos, Llucmajor i Artà, Aguiló ha anat bastint una cartografia lingüística d’un territori que sovint només coneixem de manera superficial. La bibliografia toponímica balear recull bona part d’aquest itinerari i mostra la continuïtat d’una feina començada ja als anys vuitanta.

Perquè aquesta és una de les grans virtuts d’Aguiló: no contempla els topònims com peces aïllades, sinó com a testimonis d’una cultura. Una cala, un puig o una partida rural poden conservar en el seu nom una activitat desapareguda, una característica del terreny, un animal, una planta, un antropònim o l’empremta d’una llengua antiga. Per això, la toponímia pot convertir-se en una eina excepcional per reconstruir aspectes del passat que altres fonts han deixat incomplets.

La seva recerca ha anat,........

© Diario de Mallorca