TURISTES. Fa uns dies comentàvem que hi havia empresaris i polítics especulant amb l’expectativa que la guerra d’Orient Mitjà pogués portar més gent i més beneficis a les Illes Balears. La conjuntura en positiu i en negatiu té rebots inesperats i els accidents positius i negatius passen. I quan la conjuntura és molt volàtil, la probabilitat d’accidents negatius augmenta. Mentrestant, no sembla que els propers mesos gaire gent hagi d’anar al Golf Pèrsic per relaxar-se i gaudir de l’entorn.

MATAR. Les guerres agraden a molta gent perquè es mata molta gent. Tal qual, matar gent. Rafel Tur Costa va escriure un llibre sobre la Guerra Civil on explica l’assassinat del seu pare els primers mesos de la guerra. Tur Costa explica amb noms i cognoms que dos germans, uns cacics que havien tengut problemes amb el seu pare per temes d’obres públiques, varen fer-lo matar a trets, a la paret del Cementiri de Vila, el novembre del 36. Ara no tenc el llibre a mà i per tant no puc comprovar si l’anècdota està explicada al llibre o l’he sentit a un altre lloc: Després de la guerra els dos cacics varen marxar d’Ibiza i quan anys després un va tornar, un dels germans Gabrielet el va anar a trobar per dalt el moll per dir-li “Per què has tornat, si ara aquí ja no s’ha de matar ningú?”.

MORIR. Les guerres no agraden a molta gent perquè es mor molta gent. Matar i morir són coses reals, no són un joc de paraules. La resta és retòrica, per exemple tots els discursos sobre la guerra justa, la necessitat i la justificació de les guerres, els danys col·laterals inevitables, etc. Quan algú s’emparra a afirmar que una guerra és justa i necessària, hauria de passar el “test d’Abraham”: si algú considera que la guerra és justa hauria d’anar-hi a lluitar personalment i hauria de portar-hi els seus fills i els seus nets a matar i morir en nom de la justícia.

DÉU. Els aiatol·làs d’Iran són una espècie de teocràcia medieval. Un règim basat en una interpretació de la religió fora de qualsevol mesura raonable. Però compte, perquè Netanyahu, Trump i Hegseth, que no són clergues medievals, també han apel·lat al paper de Déu en la guerra d’aquests dies. Netanyahu ha dit que Israel està derrotant els dolents gràcies a Déu. Trump ha dit que Déu dona suport als Estats Units en la guerra contra l’Iran. I Hegseth, secretari de Defensa —ara de Guerra— ha dit que Déu mereix tota la glòria perquè Amèrica ha lluitat a l’Iran amb la protecció de la divina providència. Ja embalat, ha comparat el rescat de l’aviador americà caigut a l’Iran amb la resurrecció de Jesús. Si realment Déu existeix deu tenir molta vergonya. En canvi, el Papa Lleó XIV ha estat a l’alçada què s’espera d’un home de fe, i ha dit que les amenaces de destrucció de tot l’Iran són inacceptables i que Jesús no escolta l’oració dels que fan la guerra sinó que la rebutja.

MACROECONOMIA. Dilluns passat vaig començar les classes de Macroeconomia als meus estudiants de primer curs. I vaig acabar la presentació de l’assignatura assenyalant que estam en un moment molt interessant per estudiar macro, com el 1918 era un moment interessant per estudiar la grip o el 1980 era un moment interessant per estudiar la SIDA. La guerra, una situació en la qual es veu afectat un 20% del petroli i el gas natural del món, suposa un xoc d’oferta de llibre. Com que l’energia està a la base de tot, la pujada dels preus dels combustibles es trasllada a la resta de l’economia en forma d’augment de costos, inflació, caiguda de l’activitat i pujada de l’atur. La magnitud de la tragèdia dependrà de la durada del conflicte i de la normalització de les infraestructures energètiques i rutes marítimes. Els xocs d’oferta com aquest tenen mala resposta per part dels bancs centrals i autoritats econòmiques. I a més si la inflació ve causada per l’oferta —mancances de petroli, gas natural, matèries primeres, etc.— les pujades de tipus d’interès hi poden fer poc, perquè els bancs centrals pugen els tipus d’interès per refredar l’economia, però ara la causa de la inflació no seria una economia massa escalfada, amb massa demanda, sinó una economia amb els costos distorsionats per la guerra i les seues conseqüències.

15-15-15. El fertilitzant històric de l’agricultura intensiva era el guano, que és un producte orgànic, ric en nitrats, fòsfor i potassi, fruit de l’acumulació d’excrements d’ocells en llocs molt àrids. El substitut químic del guano és el 15-15-15, un compost a parts iguals dels tres elements anteriors, entre d’altres. Produir fertilitzants nitrogenats és intensiu en gas natural i el Golf Pèrsic, sobretot Qatar, n’és una potència mundial. Record el meu pare i els meus oncles parlant de quan i en quina quantitat abonar els sembrats amb “quinze-quinze”. Ara trobarien que s’encarirà bastant.

AVIONS. Sembla que podríem estar una temporada llarga amb l’oferta de petroli per sota de la normalitat. Un dels sectors que podria patir de la manca de combustible i el seu encariment és el transport aeri.

Suscríbete para seguir leyendo

© Diario de Ibiza