Sílvia Orriols. / DdG

El 4 de juliol del 2025 vaig escriure a l’amic Josep Rull. Li comentava la meva preocupació per l’arribada al Parlament de Catalunya del populisme d’extrema dreta de la mà de Sílvia Orriols. Tanmateix amb un to cordial l’advertia que ni ell ni Salvador Illa parlamentàriament sabien contrarestar la figura d’Orriols i que massa sovint queien en les seves provocacions.

Aquesta noia ha anat creixent i s’ha convertit en l’autèntica cap de l’oposició d’Illa amb només dos escons. Li han donat ambdós un protagonisme al qual no han sabut posar fre. Cada vegada que interpel·la el president aconsegueix sumar un bon grapat de vots, basant-se en rumors, mitges veritats i mentides.

El vent bufa a favor del seu partit fins al punt que totes les enquestes ja li atorguen el segon lloc en unes eleccions catalanes al darrere del PSC i amb més suports que Junts i ERC.

Avui Orriols suma els vots de molts electors que estan farts de la política, de les cares de sempre i de l’engany que fou el procés. Amb un discurs xenòfob diu allò que alguns ciutadans pensen i proclamen amb la boca petita. Ja saben que és pura demagògia, però volen un grup parlamentari que ho digui i que a la vegada es dediqui a ridiculitzar la classe dirigent del país.

Aquesta proppassada setmana un greu error del PSC ha servit per a engreixar encara més la figura de Sílvia Orriols. Els seus dos regidors s’abstingueren en el ple de pressupostos, la qual cosa permeté la seva aprovació. Aquest vot pràcticament no hauria transcendit si no fos perquè la cúpula socialista desautoritzà els seus dos representants en el ple. Allò que hauria estat un posicionament municipal, i que hauria passat desapercebut, es convertí en notícia a nivell nacional.

No se saben les raons exactes de l’abstenció. En clau local podrien donar-se molts factors. Potser foren contrapartides pressupostàries per tal d’afegir propostes del programa socialista o bé tancar un tema que hauria portat safareig al llarg d’un mes, atès que s’hi hauria barrejat la moció de confiança i l’enrenou típic del desacord entre els grups de l’oposició. O bé també podria ser que els dos regidors vagin a la seva i no contemplin repetir en les llistes electorals. D’altra banda el PSC no pot dir que ignorava la situació, perquè el ple de pressupostos estava anunciat des de feia setmanes i el fet lògic és conèixer què proposen els teus regidors. Tot plegat, un joc de despropòsits que només afavoreixen les perspectives electorals d’Aliança Catalana que arribà a l’alcaldia gràcies a Junts –no volgué pactar la seva direcció amb la resta de grups– i que en la recta final del mandat aprova els pressupostos gràcies al PSC.

Aquest panorama hauria de servir per a una reflexió profunda, atès que pròximament AC serà present en molts municipis de Catalunya. En aquest sentit, continuarà el cordó sanitari? Aquest és un interrogant que ben aviat hauran de respondre les formacions polítiques. Arribaran un munt de pactes de tots colors –a Tàrrega en una moció de censura recent Junts ha pactat amb la CUP– i cap partit en restarà al marge o sinó, al temps.

D’altra banda, si Aliança Catalana es converteix en segona força política en unes pròximes eleccions catalanes, quin paper jugarà Salvador Illa? No hi parlarà? Farà veure que no existeixen els seus diputats? La resta de formacions també els ignoraran? Doncs, convindria que tots plegats hi comencessin a pensar, perquè aquesta carpeta aviat la tindran al damunt de la taula.

Avui els ultres del tàndem Le Pen-Bardella (RN) dominen les enquestes a França gràcies a François Mitterrand que modificà la llei electoral per a afavorir el Font Nacional davant la dreta democràtica francesa que representaven els gaullistes de Jacques Chirac. Ara mateix Vox seria qui no permetria a Sánchez repetir en la presidència del govern, encara que guanyés les eleccions i veurem què passa a Catalunya quan cap formació política és clarament majoritària.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona