Vaig comprar en un mercat de brocanters un mirall antic perquè em va agradar molt el seu marc de fusta, tallat a mà amb motius florals entre la frondositat dels quals apareixien sargantanes, escarabats i algun altre insecte. En arribar a casa, el vaig penjar en una paret del meu estudi i, en mirar-m’hi, hi vaig veure el meu rostre, tot i que no era exactament el meu. Hi havia en la seva expressió alguna cosa residual, una mena de gest que jo no estava fent. Com si la meva cara hagués arribat un segon tard a la seva pròpia representació. Vaig pensar que era........

© Diari de Girona