El perímetre de la piscina municipal no tenia res a veure amb les esteses de gespa paradisíaca que avui gaudim a les instal·lacions d’arreu. Era de rajola ceràmica d’una duresa granítica, i la més relliscosa disponible al mercat. Un cop vaig fer una patinada olímpica seguida de vuit girs sobre el meu eix i dos triples mortals. La proesa va provocar l’admiració i ovació dels presents, que vaig agrair saludant just abans de trencar-me les dents contra el terra i perdre el coneixement.Aquesta característica del sòl afavoria que els nombrosos quinquis sense expectatives vitals, que es posaven en evidència corrent amunt i avall per impressionar les Jennis del moment –o........

© BonDia