Avui és la posobra (vigília) de la festa de l’adoració dels Reis al Nen Jesús o Epifania. Era i és, de llarg, la nit més màgica i esperada per la canalla a casa nostra. Avui en dia podríem dir que n’hi ha dos, la de Reis i també la de Nadal, amb la visita del Pare Noel i del Tió, però en aquells temps els únics que s’aventuraven a passar ports i muntanyes amb torb, gels i vents glaçats eren els tres Reis o els Reixos, tal com se’ls coneixia en alguna parròquia: Melcior, Gaspar i Baltasar.
Avui en dia els podem veure desfilar en una rua ben lluminosa i sorollosa per les principals avingudes del país, però antigament no desfilaven ni feien cavalcades. En silenci, Ses Majestats, seguint l’Estel Màgic, anaven fent via i arribaven al país amb els seus cavalls, bé pel port de Fra Miquel (Envalira) o bé pel del Rat. Depenent de la meteorologia tardaven més o menys a arribar-hi, normalment segons les congestes que s’hi trobaven.
Era un esforç titànic –fins i tot per a ells– arribar a Andorra en aquells hiverns d’abans. El Patge Reial no passava a recollir les cartes, ja que no se n’escrivien. Com que eren poquets al país, la canalla ja sabia que els coneixien a tots i cadascun d’ells i com que els Reis eren mags, ja sabien que els portarien quelcom.
Aquella nit els infants –tal com ara encara fan– havien d’anar al llit ben aviat, sopaven en família a la vora d’un bon foc a la cuina i havent sopat els padrins aprofitaven per explicar als seus nets les històries i records de quan ells eren petits.
Entre història i vivència s’anava fent de nit i abans d’allitar-los, els feien sortir al carrer ben abrigats i en un primer moment la mainada no entenia ben bé perquè els feien sortir. Els feien aixecar la vista al firmament estelat i els mostraven l’estrella que més brillava en aquell moment: “Mireu, aquella és l’estrella que van seguint los Reis per arribar a casa. Ja venen los Reis!!! Ja venen los Reis!!!”
Imagineu-vos les seves carones innocents amb els ulls ben oberts i brillants d’il·lusió en veure l’estel! Una vegada vista l’estrella se’n tornaven cap a l’escalfor de la llar i abans d’anar a dormir els deixaven als cavalls una mica d’aigua i gra al balcó, conjuntament amb les seves sabates. Aquella nit, màgica com era, era molt difícil d’agafar el son son, però quan finalment queien ben dormits, les cavalcadures de Ses Majestats a poc a poc s’atansaven a totes les cases del poble tot parant-se a descansar i a menjar el gra que hi havia als plats i fins i tot algun cavall deixava constància del seu pas amb una bona femada que deposava allà mateix.
Mentre els cavalls es recuperaven del llarg i feixuc viatge, els Reis entraven sigil·losament a les cases per assegurar-se que tothom era ben dormit i quan n’eren certs, els deixaven al costat de les sabates i dels plats que els cavalls havien deixat ben nets alguns regalets: algunes figues, unes panses, moltes nous, alguna unça de xocolata Jolonch o Viladás, i si aquell any havia fet bo i els Reis havien pogut passar per València, alguna mandarina o taronja, autèntiques delícies d’aquells temps!
En aquells dies era molt freqüent que els Reis demanessin secretament ajuda a les mares (ja que ells no donaven l’abast) i elles, amorosament, els ajudaven amb gran secret i estima, tot confeccionant alguna peça de roba que haguessin de menester els de la casa. No era dia encara que, la canalla ja estava ben llevats i, esverats, corrien cap a la finestra o el balcó per veure que els havien deixat els Reis Mags d’Orient. Allà els pares ja els esperaven amb la palangana a la mà, perquè es rentessin la cara, ja que no podien veure ben bé els regals dels Reis si no ho feien. Per a sorpresa d’algun entremaliat també hi havia carbó!
Les emocions i la innocència eren les protagonistes d’aquell dia màgic de Reis a casa nostra, igual que avui en dia! Que la màgia i la il·lusió d’aquestes tradicions no s’apaguin mai.
Que passeu un molt bon dia de Reis!
La nit de Reis, abans
8
40
05.01.2024
Avui és la posobra (vigília) de la festa de l’adoració dels Reis al Nen Jesús o Epifania. Era i és, de llarg, la nit més màgica i esperada per la canalla a casa nostra. Avui en dia podríem dir que n’hi ha dos, la de Reis i també la de Nadal, amb la visita del Pare Noel i del Tió, però en aquells temps els únics que s’aventuraven a passar ports i muntanyes amb torb, gels i vents glaçats eren els tres Reis o els Reixos, tal com se’ls coneixia en alguna parròquia: Melcior, Gaspar i Baltasar.
Avui en dia els podem veure desfilar en una rua ben lluminosa i sorollosa per les principals avingudes del país, però antigament no desfilaven ni feien cavalcades. En silenci, Ses Majestats, seguint l’Estel Màgic, anaven fent via i arribaven al país amb els seus cavalls, bé pel port de Fra Miquel (Envalira) o bé pel del Rat. Depenent de la meteorologia tardaven més o menys a arribar-hi, normalment segons les congestes que s’hi trobaven.
Era un esforç titànic –fins i tot per a ells–........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
