Fa gairebé un any, potser més i tot, el Jordi em va demanar de veure’ns:
–Dinem un dia, que t’he d’explicar una cosa.
Vam quedar a un bon restaurant del barri, d’aquests que a part d’una copiosa carta et fan un menú de migdia més que correcte, i em va començar a explicar un projecte artístic absolutament inesperat. A en Jordi no l’havia vinculat mai al món de les arts, bé, jo li feia classes de guitarra i també en rebia de bateria del Sergi, i sí que és cert que m’havia dit que havia fet un monòleg en clau stand-up feia uns anys, però més enllà de tocar a les jams de l’escola a mig volum, sense voler destacar gaire, poca cosa. Per això em va sobtar la seva proposta, em va deixar desencaixat que volgués fer una obra de teatre. La volia escriure i interpretar-la. La meva reacció va ser demanar-li:
–En què et puc ajudar? Sempre disposat a enredar-me en un projecte més.
–Però com ho veus? Recordo els seus dubtes somers malgrat la seva absoluta convicció.
–Ho veig bé i t’ajudaré en el que et calgui.
D’aquella primera idea exposada entre plats d’escudella (absolutament inventats, ja que no recordo què vam demanar), al que finalment ha estat l’espectacle Bipolar, no han canviat gaires coses en essència, a la pràctica, sí, almenys a nivell musical. El Jordi tenia unes idees molt originals que vam solucionar amb un disseny de so un pèl peculiar, però que finalment no han acabat a la representació. Tot projecte pateix una evolució, i aquests canvis han estat per millorar el resultat final. El que hauran vist els gairebé 1.000 espectadors que hauran passat pel teatre de Les Fontetes de la Massana en aquestes sis sessions, és un text que parla sobre la bipolaritat d’una manera planera i franca sense escarafalls, fent reflexionar però al mateix temps fent passar una bona estona.
Vaig anar a la preestrena del 14 de novembre amb la meva dona, i vam sortir d’allà amb un somriure i una sensació d’haver vist un bon espectacle. Aquesta setmana és la darrera, el 30 de novembre, i el primer de desembre seran els darrers dies dels sis que ha estat fent la representació, poques entrades deuen quedar.
El Jordi ha tingut una virtut a l’hora de plantejar aquest espectacle, s’ha sabut envoltar de gent bona que l’han fet brillar, i no ho dic per mi és clar, la meva aportació a l’obra al final ha estat una composició musical, parlo dels equips de direcció i tècnic, així com els realitzadors de vídeo, i totes les col·laboracions que han fet possible aquest somni que el va tenir un dia i finalment ha dut a la realitat.
Quan va venir a explicar-me la idea vaig veure un tio que pensava en gran, i realment crec que el que ha fet és molt gran.
Enhorabona, Jordi.