“La fe és un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell”. (Catecisme n.153). Prové del llatí fides, que significa confiança. La fe és la primera virtut teologal, amb la qual posem tota la nostra confiança en Déu. La fe és creure i esperar sense dubtes. Sabent que Déu sempre és al nostre costat. “Fe és creure en el que no es veu, i la recompensa és veure el que un creu.” (Sant Agustí).
La fe és un acte lliure. Ningú no pot abraçar-la contra la seva voluntat. Per respondre a la fe és necessària la gràcia de Déu. Com diu el papa Francesc: “la fe necessita ser acollida”, és a dir, necessita la nostra resposta personal, des de la llibertat, sense imposicions ni coaccions.
La fe cal viure-la i cal sentir-la. La fe no s’imposa, es proposa. Per parlar de la fe, el millor és transmetre la vivència des de la pròpia experiència. Jesús sempre ha estat el far que il·lumina la meva vida, de manera que qualsevol decisió que prenc ha estat considerada a la llum de la fe. “La certesa que encén la llum divina és més gran que la que proporciona la llum de la raó natural.” (Sant Tomàs d’Aquino).
Dono gràcies a Déu pel do de la fe. He nascut en un ambient catòlic, que em va facilitar el contacte amb Déu des de la infantesa. Dono gràcies també als meus pares per haver-nos guiat i acompanyat en el camí de la fe. Sempre l’he viscuda de manera natural. A la joventut em van marcar dues congregacions: el Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor i els missioners de l’Esperit Sant. Totes dues van forjar en mi vivències, records inesborrables i van refermar aquest regal de Déu. La vida de fe no és trista ni avorrida; tot al contrari, és plena de llum i alegria.
La fe va creixent i canviant a mesura que avança la nostra existència. És en la maduresa, quan la llum de la fe il·lumina el nostre ésser i s’expandeix. Fou justament fa uns anys, quan vaig sentir la necessitat d’escriure sobre espiritualitat. Volia transmetre els meus pensaments i sentiments, a manera de reflexió o de meditació, per a donar, humilment, el meu testimoni de fe, i esperança en Déu. La fe ha de ser viva i sortir de nosaltres mateixos per a il·luminar altres. Per això tinc la necessitat de parlar de Déu. Com diu el papa Francesc, la fe és un do que no es pot conservar per a un mateix, sinó que ha de ser compartit.
La fe no impedeix que tingui, com tothom, problemes i dificultats a la vida; però em permet confiar plenament en Jesús, i no caure en el descoratjament. Sé que em cuida, amorosament, i em sento protegida. Em dona seguretat i plena confiança. La fe va unida a la segona virtut teologal, l’esperança. Quina necessitat en tenim totes les persones! “La fe i l’esperança són les dues ales de l’ànima, amb elles s’eleva de les coses terrestres i ascendeix del visible a l’invisible.” (Sant Antoni de Pàdua).
L’esperança comporta alegria i genera molta pau. Santa Teresa de Jesús relatava: “Totes les grans veritats de la fe produïen en la meva ànima una felicitat que no era d’aquesta terra… albirava ja el que Déu té reservat per als qui l’estimen, no amb els ulls del cos, sinó amb els del cor”.
La fe sense obres és una fe morta, perquè la fe canvia la vida dels qui creuen. Si no transforma els cors, és que no és una fe autèntica. No serveixen només les paraules. Aquestes han d’anar acompanyades d’obres i especialment, de caritat, la tercera virtut teologal.
La fe mou muntanyes. Això és una realitat. Estic convençuda que si les nostres peticions es basessin en una fe ferma, en la paciència i la perseverança, s’obrarien grans miracles. Jesús ens revela el poder de la fe: “Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya ‘ves-te’n allà’, se n’hi aniria. Res no us seria impossible” (Mt 17,20).
Demanem a Déu que ens augmenti la fe, veritable regal seu!
La fe, un regal de Déu
6
1
09.04.2024
“La fe és un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell”. (Catecisme n.153). Prové del llatí fides, que significa confiança. La fe és la primera virtut teologal, amb la qual posem tota la nostra confiança en Déu. La fe és creure i esperar sense dubtes. Sabent que Déu sempre és al nostre costat. “Fe és creure en el que no es veu, i la recompensa és veure el que un creu.” (Sant Agustí).
La fe és un acte lliure. Ningú no pot abraçar-la contra la seva voluntat. Per respondre a la fe és necessària la gràcia de Déu. Com diu el papa Francesc: “la fe necessita ser acollida”, és a dir, necessita la nostra resposta personal, des de la llibertat, sense imposicions ni coaccions.
La fe cal viure-la i cal sentir-la. La fe no s’imposa, es proposa. Per parlar de la fe, el millor és transmetre la vivència des de la pròpia experiència. Jesús sempre ha estat el far que il·lumina la meva vida, de manera que qualsevol decisió que prenc ha estat........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
