El Camí de Sant Jaume neix a l’edat mitjana com a pelegrinatge cristià a la tomba de Jaume de Zebedeu, també conegut com a Jaume el Major, un dels principals apòstols de Jesús. Segons la tradició, després del seu martiri a Jerusalem l’any 44, el seu cos és traslladat pels seus deixebles fins a un lloc a “Gallaecia”.
El sepulcre es va descobrir al segle IX, quan Pelai, un ermità, va veure al cel una pluja d’estrelles “Campus Stellae” (origen de la paraula Compostel·la) sobre un lloc concret. L’ermità avisà el bisbe Teodomir, que acudí al lloc i junts descobriren la tomba del sant. Posteriorment, el rei Alfons II, ordenà la construcció d’un temple per a albergar les restes de l’apòstol i que pogués ser visitat. Així, aquest monarca es converteix en el primer pelegrí de la història.
A partir del segle X, Santiago de Compostel·la es transforma en un dels més importants centres de pelegrinatge cristians de tot el món. Durant l’edat mitjana, centenars de milers de pelegrins viatgen a Santiago des de diferents punts d’Europa. També es construeixen ermites, que serveixen de refugi als pelegrins; i hospitals, on s’acull els pobres i malalts.
Ultreia! És la salutació per antonomàsia del Camí de Sant Jaume. Es pot traduir com anem-cap allà!, o continua endavant! És el missatge d’ànim utilitzat per milions de pelegrins al llarg dels anys.
Durant l’any Sant Jacobeu, també anomenat any compostel·là o any jubilar, es pot guanyar la indulgència plenària. Se celebra els anys en què el 25 de juliol escau en diumenge. Va ser establert al segle XII pel pontífex Calixt II. A aquest papa se li atribueix també la primera guia del pelegrí, denominada Còdex Calixtí.
Què ens aporta el Camí? A més de beneficis físics i mentals, és font d’espiritualitat i de trobada amb Déu. Caminar porta a la introspecció. Moltes persones inicien el camí com a viatgers i l’acaben com a pelegrins. “Peregrino, que el cansancio del camino, nunca te impida pensar, ¿es importante la meta? … ¿No será acaso el encuentro, con el monte, con el río, con el rumbo que has perdido,.. Con el mismo Dios quizás?”(anònim).
Fer el Camí és buidatge de tantes coses superficials que omplen la nostra vida, però no el nostre esperit. El Camí és transformació. Les pedres als marges de les fites, que mesuren les distàncies personifiquen les coses negatives i els problemes, dels quals el pelegrí es va alliberant a mesura que avança en el Camí. “No és la motxilla el que pesa, és el que portes al cor. Allibera-te’n” (anònim).
El Camí és cerca, camí d’autoconeixement i reflexió, retrobament amb un mateix. Cada persona té un únic camí en la seva trobada amb Déu, ja que cada persona és única i irrepetible i hi ha tants camins com persones el realitzen. Tots som pelegrins que seguim un camí i tenim una meta: la pàtria celestial. “Cada pas en el Camí és un pas més prop de l’ànima” (anònim).
Quan es pot iniciar el Camí? En qualsevol moment de l’any. Escric aquest article pensant i dedicant-lo al Jordi, el meu marit, que en aquests moments, enmig del dur hivern, està fent el Camí Primitiu. Sempre tria aquestes dates, perquè sigui un camí més introspectiu.
Argumenta que, per ell, són uns exercicis espirituals de tres setmanes. És el sisè any que ho fa. Ha fet el Camí Portuguès, el Francès, el Primitiu i el del Nord.
Caminante no hay camino és un preciós poema d’Antonio Machado, versionat per Serrat. El poeta compara la vida amb un camí, i ens convida, com caminants, a crear el nostre propi camí, el nostre propi destí, sense mirar enrere…
“Caminante son tus huellas el camino y nada más
Caminante, no hay camino se hace camino al andar
Al andar se hace camino
Y al volver la vista atrás
Se ve la senda que nunca
Se ha de volver a pisar
Caminante no hay camino, sino estelas en la mar”.
El Camí de Sant Jaume, font d’espiritualitat
8
6
31.01.2024
El Camí de Sant Jaume neix a l’edat mitjana com a pelegrinatge cristià a la tomba de Jaume de Zebedeu, també conegut com a Jaume el Major, un dels principals apòstols de Jesús. Segons la tradició, després del seu martiri a Jerusalem l’any 44, el seu cos és traslladat pels seus deixebles fins a un lloc a “Gallaecia”.
El sepulcre es va descobrir al segle IX, quan Pelai, un ermità, va veure al cel una pluja d’estrelles “Campus Stellae” (origen de la paraula Compostel·la) sobre un lloc concret. L’ermità avisà el bisbe Teodomir, que acudí al lloc i junts descobriren la tomba del sant. Posteriorment, el rei Alfons II, ordenà la construcció d’un temple per a albergar les restes de l’apòstol i que pogués ser visitat. Així, aquest monarca es converteix en el primer pelegrí de la història.
A partir del segle X, Santiago de Compostel·la es transforma en un dels més importants centres de pelegrinatge cristians de tot el món. Durant l’edat........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
