Integrada en el projecte artístic inclusiu Traspassant l’objectiu, organitzat per la Fundació Setba per tal d’ajudar iniciant al món de la fotografia (en qualitat de models, aprenent bases teòriques i també càmera en mà) dones internes a centres penitenciaris catalans, de moment a Wad-Ras i Brians, Laura Gálvez-Rhein presenta fins al propvinent dissabte l’exposició La bellesa inhòspita a la sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria.

A la mostra, dividida en dues bandes que reflecteixen exteriors i interiors, l’artista laurediana fa palès el do d’insinuar vivències mitjançant elements al·legòrics diversos. Potents figures retòriques visuals (comparacions, metàfores, personificacions, el·lipsis, antítesis) retraten tant l’essència de l’art fotogràfica com cossos i ànimes de recluses que habiten, abans i després de les instantànies, espais hostils, descolorits, freds i buits. La perícia se suma a la intuïció amb què la fotògrafa cerca i captura l’equilibri inestable de les composicions. La seva experimentació sensitiva i conceptual dirigeix els ulls de l’espectador envers l’absència present de fragments vitals que no ha pogut ensenyar directament o que ha preferit obviar. Ella ha sabut convertir les restriccions en reptes expressius resolts amb un lirisme alhora subtil i explícit que evoca tendrament la duresa del material sensible. I nosaltres completem les imatges amb imaginació interpretativa: els títols que podríem posar a les obres sense títol, la projecció d’escenes i relats, poemes d’amor, oblit i mort… Una porta blindada entreoberta, un trípode engalanat amb boà de plomes, una cadira castigada, un mur de ciment armat, una represa arrencada, un mirall de plàstic, la silueta d’una ombra, un focus encès, barrots en finestres, energies invisibles, la llibertat d’un crepuscle rere tanques coronades amb núvols de filferro empuat. Cada detall esdevé un estímul que desvetlla i desvela emocions d’una quotidianitat ignota que la llum somorta, perspectives lineals i textures nítides o rugoses fan aflorar fins a assolir l’estatus de bella sublimitat.

Els quadres són sempre significatius. Inspiren sentiments, fan pensar, capten profunditats, la claredat i la foscor, a través de l’objectiu i interpel·lant la mirada que, ençà i dellà del subjecte que fotografia i de l’objecte fotografiat, copsa l’ambient dels presidis: silencis que se solapen a cridòries, la tristesa inherent a tot procés trist, la culpa i el perdó, pena i redempció, els somnis malgrat les vigílies. No us perdeu aquest regal. També és de franc el preciós catàleg editat per Anem Editors. La qualitat estètica, la lliçó ètica, el testimoni documental sobre la condició humana a partir de la desolació i les esperances, tot plegat ens recorda el poder transformador de les arts perquè al mateix temps que modelen percepcions poden somoure les fràgils parets amb què protegim i aïllem la nostra fragilitat.