Dies enrere vam tenir l’ocasió de veure el fascinant documental Dones de les Escaldes, gràcies a la iniciativa i el gran encert del Comú d’Escaldes-Engordany que va omplir les tres sessions programades al cinema Illa Carlemany.
El documental Dones de les Escaldes ofereix una visió profunda de la vida a Escaldes a través del testimoni de 31 dones, nascudes els anys 1935-1945, que han preservat les memòries i les experiències de generacions passades a més de narrar les seves pròpies històries on capturen la riquesa cultural i el teixit social que caracteritzaven la vida a Escaldes. Records de la seva infantesa, joventut i com a persones adultes. El tot acompanyat de fotografies inèdites dels àlbums familiars.
És notable com totes elles reverencien les seves mares i padrines, donant testimoni de la influència i l’afecte que aquestes figures femenines han tingut en les seves vides. El documental ressalta la senzillesa de l’època i com la falta d’entreteniment no impedia que la comunitat esdevingués pròspera i unida. Els esdeveniments com el pessebre vivent i l’esbart eren moments clau que aportaven alegria i unió. Les caramelles i les festes majors eren ocasions especials, moments de retrobament entre els joves i espais on es mantenia viva la tradició i es consolidaven els llaços socials. Aquestes experiències ressalten la importància de conservar i valorar les nostres arrels, recordant-nos d’on venim i com la força i la valentia d’aquestes dones han contribuït a mantenir viva l’essència d’Escaldes al llarg del temps.
Moltes anècdotes emotives van desfilar per aquest documental. És increïble imaginar com la vida al carrer era tan vibrant amb mostres quotidianes com la de ballar sardanes en plena avinguda Carlemany que feia que els pocs cotxes que circulaven a l’època s’haguessin d’aturar; l’esquí incipient a l’actual plaça Coprínceps com a imatge evocadora de com el paisatge urbà ha canviat al llarg del temps; els balcons com a observatoris del carrer estret, on els veïns eren testimonis de la vida que passava des dels autobusos fins als turistes que venien a gaudir de les aigües termals, reflecteixen una connexió íntima amb l’entorn i els vilatans.
És crucial reconèixer la tasca del Comú d’Escaldes-Engordany i de totes aquelles persones implicades en la creació d’aquest documental fascinant. Aquesta iniciativa no només ens ha proporcionat una finestra al passat, sinó que també és un testimoni viu de la importància de preservar la història i l’essència de la població. És un llegat durador que permet que les veus i les experiències d’aquestes dones perdurin en el temps.
I m’agradaria acabar amb una frase que sovint repeteixen aquestes dones amb gran orgull: Soc escaldenca!