Algunes de les converses més interessants de les sobretaules giren sobre com serà la nostra vida i la de la nostra societat d’aquí deu, vint, trenta, cinquanta anys. Possiblement això ha passat sempre i, els nostres rebesavis, quan seien als vespres a la vora del foc amb aquells punxons fent torrar pa, també s’hi entretenien, però la novetat d’avui dia és que els canvis són rapidíssims i vertiginosos i que s’està parlant, amb una naturalitat que fa esfereir, d’una eventual fi del món, patapum!, i alhora de la possibilitat de la vida eterna.
Al llarg de la història, ja ho sabem, hi ha hagut grans canvis, batzegades, cataclismes i revolucions, guerres mundials i grans pestes, invents i descobertes que ho han capgirat tot, en alguns moments més, en d’altres segurament menys, però dubto que mai abans s’hagi viscut un canvi de paradigma com aquest, una voràgine com la que estem vivint ara.
El món que s’està construint cada cop s’assembla menys al de quan nosaltres érem nens; per començar perquè és un món nou, un món que no està fet de realitats palpables sinó de bits. La tecnologia, per a molta gent, ha deixat de ser un ajut per acompanyar la vida real i s’ha convertit en el més real dels mons, el que de veritat importa.
Als nostàlgics que ens entestem a seguir habitant el món tangible no ens cap al cap que cada cop hi hagi més gent jove que posi per davant la vida virtual i hi esmerci tant de temps i tants esforços. Alguns seguim pensant que allò realment important és si m’he barallat amb la veïna o si podré pagar o no la factura de la llum, però la visió de les noves generacions ens mostra, cada dia més, que la vida que mou, la que motiva, la que il·lusiona, és la que vivim a les pantalles.
El dia a dia s’ha convertit en un escenari i la gent que tenim a prop són simples figurants per fotografiar-los i crear les històries per penjar i compartir a les xarxes. Jo me’n reia una mica, d’aquesta dèria, fins que un dia vaig començar a pensar que a veure si al final els joves tindran raó i aquest tipus de vida serà l’únic capaç de transcendir les limitacions humanes que fins ara ens han empresonat. A saber: que ens fem vells i ens morim i que necessitem una determinada temperatura i qualitat de l’aire al nostre planeta per continuar-hi vivint. I si aquest replegament cap a la realitat virtual dels joves és un signe del que està per venir? Si la cosa va tan malament com sembla que pot anar, amb escalfaments globals i tantes altres calamitats, potser l’única supervivència possible, en el cas que ens hi aconseguíssim traslladar del tot, seria la virtual. Coses més estranyes s’han vist.
La possibilitat de ser immortals i l’eventual acabament del món són temes que sempre han estat de moda. Ja en parlàvem amb els companys de carrera per aquells remots anys 90 del segle passat. Sí, aquells anys en què anàvem tots vestits de negre amb jaquetes de cuiro i ens encantava el Bosé i la Madonna. Llavors ja passàvem estones comentant que potser un dia explotaria tot o que potser superaríem la mort, però, val a dir que només ho fèiem després d’haver pres un gintònic o bé un parell d’absentes a les taules del Marsella, mai en estat de sobrietat, perquè en aquell moment, la conversa era pura ciència-ficció, divertiment de joves estudiants amants de la paranoia i les conspiracions.
Ara, i cada vegada més, anem deixant anar, amb una perillosíssima naturalitat, frases com ara “els primers humans immortals ja han nascut”, “d’aquí a 20 anys Nova York estarà sota l’aigua”, “la intel·ligència artificial destruirà la humanitat” o “quan s’aturi la corrent del Golf, a Europa quedarem mig congelats”. I no és per ser alarmista, estimats lectors, però si alguna cosa sí que sabem del cert sobre la humana condició és que, molt sovint, les coses que es pensen i es diuen, acaben passant. Ai!
Veurem coses
3
16
11.03.2024
Algunes de les converses més interessants de les sobretaules giren sobre com serà la nostra vida i la de la nostra societat d’aquí deu, vint, trenta, cinquanta anys. Possiblement això ha passat sempre i, els nostres rebesavis, quan seien als vespres a la vora del foc amb aquells punxons fent torrar pa, també s’hi entretenien, però la novetat d’avui dia és que els canvis són rapidíssims i vertiginosos i que s’està parlant, amb una naturalitat que fa esfereir, d’una eventual fi del món, patapum!, i alhora de la possibilitat de la vida eterna.
Al llarg de la història, ja ho sabem, hi ha hagut grans canvis, batzegades, cataclismes i revolucions, guerres mundials i grans pestes, invents i descobertes que ho han capgirat tot, en alguns moments més, en d’altres segurament menys, però dubto que mai abans s’hagi viscut un canvi de paradigma com aquest, una voràgine com la que estem vivint ara.
El món que s’està construint cada cop s’assembla menys........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
