Sempre dic que em costa explicar la meva feina en una sola frase. Quan algú em pregunta a què em dedico i responc que faig òpera, festivals o projectes amb una orquestra, sovint arriba aquell silenci estrany que només es trenca amb un “ah, que interessant”. Jo somric, perquè sé que el que faig no hi cap en una resposta curta. No és només una professió; és una manera de viure.A casa, durant molts anys, hi havia una definició molt més clara: dedicar-se al món de la faràndula era una manera força directa de passar gana. Els meus pares ho deien amb amor i amb una lògica impecable. Volien estabilitat, horaris normals, una vida sense massa sobresalts. I, vist així, no els faltava raó: maletes constants, temporades lluny de casa, calendaris impossibles i una professió que viu sempre al límit. Però també és veritat que hi ha riqueses que no surten al compte corrent.Em costa pensar com he........

© BonDia