Han passat trenta anys des de l’aprovació pel poble andorrà d’una constitució que ens havia de treure de segles d’una política basada en els usos i costums i obrir-nos les portes d’un món nou, modern, el que els experts anomenen democràcia, i donar pas a una societat equilibrada, on cada un dels elements que la componen té drets i també deures.
Però qui, què, i com es forma una societat moderna i equilibrada? Com interactuen o ho haurien de fer els estaments que, al meu entendre, configuren la nostra societat.
En primer lloc, l’Executiu o Govern, elegit de manera majoritària amb una representació ciutadana significativa. És aquest el cas a Andorra? Malauradament no, ja que una petita minoria concentra tot el poder de decisió, i no sempre amb el millor encert.
Ens diu la Constitució (article 72-3) que l’Executiu ha de “servir amb objectivitat l’interès general i actuar d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució...” Claríssimament, l’interès general dels ciutadans no es respecta, si més no en l’article 33: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.”
En segon lloc, el Legislatiu o Consell General. En la Carta Magna, llegim: el Consell General expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà... Amb el sistema electoral actual, el Consell General ja ni expressa la representació de la població nacional ni representa el poble andorrà. La prova i conseqüència més evidents la dona la creixent abstenció als comicis així com molts dels habitants que podrien optar per la nacionalitat andorrana i no ho fan. Plantegem-nos el perquè d’aquesta malfiança envers polítics i desamor pel país.
En tercer lloc, el poder Judicial, la Justícia. En l’article 85 llegim “els jutges estan sotmesos només a la Constitució i a la llei”. Els últims temps, articles de premsa ens deixarien entendre que suposadament a vegades no ha estat així. També inclouria en aquest apartat de la Justícia el Tribunal Constitucional (article 95). “El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves sentències vinculen els poders públics i els particulars.”
Jo, que de jurista no en tinc res, diria que només amb l’incompliment dels articles 31 (utilització racional del sòl) i 33 (habitatge digne), al Tribunal Constitucional se’ls hauria de girar molta feina.
En quart lloc, la premsa. En els meus anys de joventut, quan no hi havia premsa a Andorra, les notícies navegaven entre secretisme i rumors. En aquest sentit, tot i que alguns mitjans encara siguin molt dependents dels poders públics i dels poders fàctics, diria que anem apropant-nos cap a una situació més satisfactòria. Fins i tot Reporters Sense Fronteres ens ha avançat de la vergonyosa posició 53 a la ja menys deshonorant posició 39. Malgrat tot, encara queda camí perquè la premsa tingui protagonisme en matèria de transparència i justícia com un dels estaments constitutius de la democràcia.
El cinquè lloc, els poders fàctics, que des de darrere mouen els fils, i ara més que mai amb una inversió estrangera que està depredant el país, obviant-ne el paisatge, l’equilibri social i mediambiental, els andorrans i residents d’anys que han participat a fer el que som. Si és del tot desitjable disposar d’una economia sana i oferir oportunitats de feina a una majoria, no deixa de ser condemnable obrir la porta de bat a bat a persones o empreses, sovint foranes i insolidàries amb els propis països, que transformen Andorra en un producte estripador de societat que gairebé obliga els seus habitants a malviure, o a privar-los d’un habitatge digne.
Finalment, la societat civil, fins ara amb el cap cot, sotmesa, amargada, covarda. Curiosament, potser aquest darrer dia d’octubre haurà sigut el primer dia d’una nova era, amb una societat civil que ha alçat el cap i s’ha atrevit a exigir drets legítims, tot i acceptar els deures envers el país. Amb aquest 31 d’octubre la societat civil marca un abans i un després, recupera amb coratge i sense submissió el lloc que li pertoca, mai el darrer.
Tothom no gaudeix de drets polítics, però sí ha de gaudir de drets cívics, un d’ells, el més elemental, el més fonamental, reivindica respecte, consideració, per poder simplement disposar d’un sostre i un plat a taula.
L’estripaDA
2
1
06.11.2023
Han passat trenta anys des de l’aprovació pel poble andorrà d’una constitució que ens havia de treure de segles d’una política basada en els usos i costums i obrir-nos les portes d’un món nou, modern, el que els experts anomenen democràcia, i donar pas a una societat equilibrada, on cada un dels elements que la componen té drets i també deures.
Però qui, què, i com es forma una societat moderna i equilibrada? Com interactuen o ho haurien de fer els estaments que, al meu entendre, configuren la nostra societat.
En primer lloc, l’Executiu o Govern, elegit de manera majoritària amb una representació ciutadana significativa. És aquest el cas a Andorra? Malauradament no, ja que una petita minoria concentra tot el poder de decisió, i no sempre amb el millor encert.
Ens diu la Constitució (article 72-3) que l’Executiu ha de “servir amb objectivitat l’interès general i actuar d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució...” Claríssimament, l’interès general dels ciutadans no es respecta, si més no en l’article 33: “Els poders públics........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
