05.12.2024 - 21:40

Algun lector potser recorda que ja he expressat a vegades la sensació que, políticament parlant, allò que passa a París sol ser un avançament de les coses que ens acabaran passant també ací, al nostre país –siga a Perpinyà, Barcelona o València, perquè en realitat ja és tan sols qüestió de la velocitat de disseminació. Per aquesta raó estic tan sorprès i interessat, legítimament interessat, en els efectes de la moció de censura votada dimecres i que ha originat la caiguda del govern de Michel Barnier.

El fet xocant d’aquesta decisió parlamentària és que l’esquerra i l’extrema dreta franceses hagen unit les forces. Crec que tothom deu convenir amb mi que és una novetat extraordinària, més encara a França.

És evident que el president Macron, quan va començar a fer les seues maniobres, estava convençut –com ho estava jo i crec que la majoria dels mortals– que en cap cas ni en cap circumstància l’esquerra no acceptaria d’unir els seus vots als de l’extrema dreta a l’hora de prendre una decisió tan important. Per tant, això no deu ser cap anècdota ni cap fet secundari, sinó un pas endavant que pot marcar el futur de l’estat francès i fins i tot d’Europa.

Abans de continuar, crec que cal aclarir alguns detalls, que no són menors. El més important és el caràcter d’aquesta moció de censura. França no és una democràcia parlamentària normal, perquè el president de la república gaudeix d’uns poders que interfereixen clarament el funcionament de l’Assemblea –herència de De Gaulle i la seua obsessió per un govern fort. Per això la moció de censura “solament” implica que Macron ha de nomenar un nou primer ministre, que l’haurà de tornar a sotmetre al parlament. No implica cap canvi de govern, del color del govern, per a entendre’s. Això fa més fàcil que l’esquerra i l’extrema dreta voten juntes, car no han de posar-se d’acord en un nom per a presidir el govern.

Tot amb tot, el missatge és molt impressionant i té moltes conseqüències. Tradicionalment, l’esquerra ha fet sempre el cordó sanitari a l’extrema dreta. Macron és president exactament per això: l’esquerra el........

© VilaWeb