‘La tertúlia proscrita’: Com defensar el català contra els atacs permanents?

‘La tertúlia proscrita’: Com defensar el català contra els atacs permanents?

Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre

Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?

Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”

El factor Oltra: mobilització i risc judicial en una partida oberta

Biel Mesquida: “Estam en guerra”

Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”

Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

Crisi al govern Trump: el president fa fora la fiscal general, Pam Bondi

Detinguda a l’Iran l’advocada i activista Nasrin Sotoudeh, símbol de la defensa dels drets humans

Macron es desmarca de Trump i descarta una operació militar a l’estret d’Ormuz: “És irrealista”

De “setmanes” a “un parell de mesos”: entre bastidors, el Pentàgon es prepara per a desplegar soldats a l’Iran

'La tertúlia proscrita': Com defensar el català contra els atacs permanents?

El 21 de juliol de 1969 a la matinada –jo tenia vuit anys només– mon oncle Pep ens va despertar, al meu germà i a mi, per mirar junts l’arribada de l’home a la lluna. Inconscients com érem, després de mirar la televisió, vam pujar al terrat per si vèiem res. I va resultar que no érem els únics. D’aquella matinada, en tinc el record dels terrats de Xàtiva plens de gent mirant cap amunt i saludant-nos amb alegria, felicitant-nos els uns als altres. Perquè els passos de Neil Armstrong allà lluny es van sentir com allò que eren, com un èxit de tots, de l’espècie humana en conjunt, com el moment més important i significatiu en la història de la humanitat: per primera vegada havíem posat un peu fora de la Terra. I quin camí més llarg per a arribar-hi, d’Olduvai, el Serengueti i els primers homínids fins a la mar de la Tranquil·litat. 

Ahir, gairebé seixanta anys després, no vaig poder resistir l’impuls i vaig tornar a pujar........

© VilaWeb