27.10.2024 - 21:40

Actualització: 27.10.2024 - 23:56

Junts ha fet aquest cap de setmana un congrés que, veient sobretot com van les coses en els altres partits independentistes, es pot considerar gairebé una bassa d’oli. El partit de Puigdemont ha fet un congrés endreçat que ha volgut presentar com la fi de la resistència i el començament de la recuperació del moviment independentista. Coses que, tanmateix, no depenen d’ells i prou.

Amb el 130è president tornant a prendre el timó oficial del partit i liquidada qualsevol discrepància de fons respecte de la posició clarament independentista d’aquest espai polític, l’única sorpresa ha estat una aparent reorientació de la tàctica, que m’ha semblat llegir entre línies, sobretot en els dos discursos finals de Jordi Turull i de Carles Puigdemont mateix.

D’ençà del 2017, Puigdemont –i, en conseqüència, el moviment polític que s’articula entorn seu– s’ha mogut entre dos eixos contradictoris. L’un era la unitat al seu voltant, aconseguir de ser reconegut com a president de tots, cosa que els altres partits s’han negat a fer i que ells mateixos gairebé van impossibilitar el gener del 2018, quan, després de la jugada bruta de Roger Torrent, van renunciar a la presidència de Puigdemont i van acceptar la dicotomia entre govern........

© VilaWeb