La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Els problemes de Marchena amb la temptació d’eternitzar l’amnistia de Puigdemont

Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

“Alliberar l’Aragó de la imposició del català”: els atacs contra la llengua de l’acord PP-Vox

‘La taca d’oli’: Front d’esquerres, auge reaccionari i qüestió nacional, amb Xavier Domènech

Rajoy, el tribunal i l’escena en què triturava un paper de Bárcenas

La factura del rei Trump ja castiga l’exportació

Illa castellanitza novament el nom de Lleida i torna a aixecar crítiques

Sándor Márai, que va ser un dels grans novel·listes hongaresos d’entreguerres, va passar els últims decennis de la vida exiliat als Estats Units. Vivia a San Diego, enfront del Pacífic, una mar d’onades poderoses, ben allunyada del flux calmat del Danubi. Llegint els seus diaris, vaig topar un dia amb una anotació que m’ha acompanyat sempre: hi explicava que cada dia llegia unes pàgines en hongarès. Cada dia. No pas per obligació, sinó perquè –deia– un escriptor a l’exili que no llegeix en la seua llengua acaba oblidant com hi sonen els matisos, com hi respiren les subordinades, com s’hi fa servir una paraula antiga sense que semble antiga. I llegia tot sol. Perquè no tenia ningú amb qui parlar hongarès. Simplement llegia.

Jo pense sovint en aquest home llegint hongarès en veu baixa davant el Pacífic. I hi pense especialment el dia de Sant Jordi, que –per més atzagaiades que vulguen proferir– ha estat, és i serà el gran dia del llibre en català.

Perquè aquesta és la qüestió, i convé dir-la clara: Sant Jordi no és un dia del llibre en general. Per al llibre en general ja hi ha tots els altres dies de l’any, i totes les literatures del món que tenen al darrere estats que els........

© VilaWeb