Humans a la Lluna, humans a Viladecans
Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”
“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”
Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”
El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses
Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?
Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre
Biel Mesquida: “Estam en guerra”
Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”
El Paquistan demana a Trump que prorrogui l’últimàtum d’aquesta matinada
Qui són els perses, la civilització que Trump amenaça d’esborrar?
“No tinc cap més opció”: la guerra deixa els treballadors immigrants, el motor de l’economia de Dubai, a la primera línia de foc
Israel bombarda ponts en uns quants punts de l’Iran
L’Iran diu que els esforços del Paquistan per la pau s’acosten a una etapa crítica i sensible
Dilluns a la nit, els quatre astronautes de la missió Artemis II orbitaven al voltant de la Lluna. Era una fita extraordinària i d’allò més impressionant: els primers humans a tornar a l’espai cislunar d’ençà del 1972. Cinquanta anys de pausa. Mig segle de paciència i tones i més tones de ciència i precisió acumulades perquè, finalment, quatre persones poguessen mirar la Terra per la finestreta d’una càpsula, a quatre-cents mil quilòmetres de distància.
I a la mateixa hora, en un tren de Rodalia als afores de Barcelona, una avaria de portes –segons que sembla, perquè ningú no ha acabat d’aclarir-ne ben bé el motiu i pels altaveus van dir que el conductor no volia prosseguir– obligava a fer baixar tots els passatgers de Rodalia a........
