El polític i la gent: una gran i positiva lliçó hongaresa
Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”
“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont
Ágatha Ruiz de la Prada esclata a Netflix contra els independentistes per la piscina il·legal de Mallorca
Jair Domínguez: “M’hi refermo: quan vénen amb barres i pedres, potser que ens hi tornem”
Jaume Clotet: “Els espanyols ens coneixen millor que nosaltres mateixos”
Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”
“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”
Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”
‘La tertúlia proscrita’: contra l’espanyolització de Sant Jordi
Trump assegura que Israel i el Líban han acordat un alto-el-foc de deu dies
L’Agència Internacional de l’Energia adverteix que Europa es podria trobar sense combustible per a avions d’ací a sis setmanes
Un Sant Jordi sense la Rambla: com serà la diada d’enguany?
Canibalisme al passeig de Gràcia
Actualització: 16.04.2026 - 22:22
Hongria feia setze anys que era governada per Orbán, és a dir, per l’extrema dreta. Setze anys en què el país havia anat perdent, capa a capa i decret rere decret, els mecanismes que fan funcionar una democràcia: la independència judicial retallada, els mitjans de comunicació comprats o intimidats, la llei electoral escapçada i dissenyada a mida del poder, les circumscripcions manipulades sistemàticament perquè l’oposició no pogués guanyar mai. Hongria ja no era ni tan sols una democràcia imperfecta, aquella “democràcia il·liberal” que els seus partidaris defensaven amb entusiasme. Hongria era una democràcia subvertida de dins estant, amb les formes externes més o menys intactes, però la substància completament buida.
I això explica la reacció de la població el passat diumenge, en la que ha estat segurament la notícia més important de la setmana. Això explica que la immensa majoria dels partits democràtics del país decidissen, amb una generositat insòlita, de no participar en les eleccions, retirar-se i demanar a la gent que votàs el candidat que podia fer més mal a Orbán. La veritat és que costa molt d’imaginar que puga passar mai una cosa així en aquest país, i per això la lliçó hongaresa és un........
