27.11.2024 - 21:40

Actualització: 27.11.2024 - 23:31

Generalment, la justícia arriba sempre al final de qualsevol procés. De primer hi ha els canvis socials, és la societat que assumeix pràctiques noves i diferents. I sol ser darrere seu que la justícia els sanciona, a partir de l’acció legislativa del parlament. És a dir, a partir de la promulgació de les lleis que trenquen amb el passat.

De vegades passa que aquests canvis no responen a un tomb complet i absolut de la societat, compartit per tothom, sinó que hi ha sectors que recelen del canvi, per ideologia, per tradició, per la raó que siga. Ens pot agradar més o menys, però això és ben normal. Especialment quan es tracta de discutir sobre drets.

Els drets sempre s’han guanyat, sempre es guanyen, contra aquells que no volen perdre privilegis. De l’abolició de l’esclavitud al dret de casar-te amb qui vulgues, per a dir dues coses ben diferents. I, per això mateix, els canvis legislatius i judicials són més complicats quan s’han de fer contra la comoditat i el costum d’una part de la població.

D’ací ve que, quan allò que era vist o assumit com a no punible passa a ser punible, és molt difícil d’explicar a aquella part de la població que no vol el canvi que ha de tenir un altre comportament, tant si li agrada com si no. I és ací que entren en joc –sempre han entrat en joc– allò que en diuen les sentències pedagògiques. Sentències que serveixen perquè la gent que encara no ho ha entès obri........

© VilaWeb