Gonzalo Boye: “Volen que el retorn de Puigdemont exploti al següent estadant de la Moncloa”

Pertur: mig segle a la recerca d’algun rastre

Què hi ha darrere l’entusiasme de Joan Laporta amb la selecció espanyola?

Impuls Nacional: “El discurs xenòfob d’Aliança Catalana és, en gran part, culpa de les esquerres”

Un mes per a l’eclipsi solar total del 12 d’agost: guia completa d’on, quan i com veure’l

Pepo Blasco: “Quan vaig entrar a la sèrie tenia vint-i-quatre euros al banc”

Fins on pot arribar la denúncia de Puigdemont contra Espanya a la Unió Europea?

El relleu estrany i sobtat de Martínez Bravo, la consellera a qui va esclatar l’escàndol de la DGAIA

El govern espanyol indulta parcialment Laura Borràs i evita que entri a la presó

El Suprem envia un missatge: és un parany o ha entès que Puigdemont ja ha de tornar?

El TSJC aplica la doctrina del TEDH en una escola del Maresme i obliga a impartir-hi més matèries en castellà

El govern espanyol diu que va avisar fa un any la Generalitat de les incidències a les proves PISA

Educació acorda millores laborals per als docents de l’escola concertada fins al 2031

Actualització: 28.07.2026 - 21:44

Hi ha una regla d’or de la lingüística: les llengües canvien. Sovint fins i tot es diu que evolucionen, com si aquest terme impliqués una mena de progrés, quan en realitat els canvis lingüístics no tenen cap direcció predeterminada. Sabem que les llengües canvien constantment, però no podem predir cap a on ho faran. Algunes tendeixen a esdevenir més analítiques, és a dir, a formar conceptes a partir de morfemes lliures –com el francès–, mentre que d’altres evolucionen en sentit contrari i desenvolupen estructures més sintètiques, és a dir, que agrupen en una mateixa paraula les relacions sintàctiques mitjançant flexions o aglutinacions de morfemes.

Però hi ha un fenomen de canvi lingüístic recent que, amb més o menys intensitat, passa en totes les llengües amb un estàndard àmpliament difós, i és el de l’anivellament........

© VilaWeb