Carta al meu fill: el capital humà
Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre
Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?
Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”
El factor Oltra: mobilització i risc judicial en una partida oberta
Biel Mesquida: “Estam en guerra”
Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”
Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”
El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses
La magnificència de la Terra, vista des de la nau Orion
S’estavella prop de l’estret d’Ormuz un altre avió militar dels EUA
L’Iran denuncia crims de guerra dels EUA i Israel en la destrucció del pont de Karaj
Trump demana un pressupost militar d’1,5 bilions de dòlars, un increment d’un 42%
Per què l’Aràbia Saudita podria ser el pròxim país d’entrar a la guerra de l’Iran
Actualització: 03.04.2026 - 21:42
La criatura que volta per casa, la gran, l’hereu, ja ha entès a quina classe social pertanyem. L’estiu passat servidora, comme d’habitude, vivia estressada i, comme d’habitude, parlava sola, en veu alta, per a mirar d’ordenar pensaments i no oblidar les tasques pendents (a vegades, la meva alienació és tal que em desdoblo i parlo amb mi mateixa com si dins meu tingués un assistent personal a qui, el meu jo exterior, li recorda coses perquè les anoti i me’n faci memòria quan el caos impera). El fill, que tot ho observa, un dia es desperta i em diu: “Mama, recorda que avui és l’últim dia per a fer el pagament a l’Elisenda.” Jo me’l vaig mirar embadocada perquè no tenia ni la més remota idea de què recoi em parlava. “Quin pagament? Quina Elisenda?”, li vaig demanar. “No ho sé, mama –va........
