30.12.2023 - 21:50

Actualització: 31.12.2023 - 03:26

Tanco la finestra per evitar la mirada dels curiosos. De desenes de curiosos, que avui tenim el carrer ple de visitants, que em passen davant de la planta baixa tot fent rua en el primer pessebre vivent. Mentre tanco els finestrons i m’aïllo penso que anem vuit-cents anys tard, que aquesta tradició es veu que enguany arriba als vuit segles i aquí tot just ens hi posem, diria. I després penso que més val que calli. Què he de saber si abans no l’havien fet mai? Catalunya té mil anys. Pardines ja hi era. Potser és tot just una represa, que el poble ja és tot un pessebre, ple de racons on no faltava sinó bona il·luminació –la molsa ve de fàbrica, diguem, i és ideal per a fer-hi pessebres vivents.

La gent no arriba a gentada, però n’hi ha molta i va passant revista a l’escena de l’anunciació, del forat dels dimonis, i desfila sense pausa just pel canaró, a tocar de casa, pel camí de........

© VilaWeb